31/10/09

PREMIS "PRÍNCIPE DE ASTURIAS"

Fa pocs dies que s’ha celebrat el lliurament dels Premis “Príncipe de Asturias”. En l’àmbit de les lletres, ha estat concedit a l’escriptor albanès ISMAIL KADARÉ.
Sobre la seva obra s’ha de destacar allò que ha portat al jurat a concedir-li el premi: “la bellsa i el profund compromís de la seva creació literaria”. En el comunicat, el jurat també alaba la capacitat de l’autor de narrar a través d’un llenguatge actual la problemática dels Balcans, terra en constant batalla.
Personalment, em crida l’atenció el fet que un artista tan famós en el seu país pugui arribar a ser tan desconegut en el nostre. Crec que, malgrat que té importància conèixer la literatura autóctona, hauríem d’obrir els ulls a la literatura universal.
Francesc Casanovas – 2.2 Batxillerat

20/10/09

Paco Bezerra ha guanyat el "Premio Nacional de Literatura Dramática 2009"

Si envies informació personal sobre aquest jove escriptor o sobre la seva obra guanyadora "Dentro de la tierra", te la publicarem. No oblidis fer un redactat personal i posar el teu nom i curs.

16/10/09

ÁNGELES CASO GUANYA EL PREMI PLANETA


La guanyadora de la 58ª edició del Premi Planeta ha estat l'escriptora i periodista ÁNGELES CASO, amb la novel·la "Contra el viento".


Si teniu més informació sobre aquest premi o aquesta escriptora, envieu comentaris.

PREMI NACIONAL DE NARRATIVA 2009


L'escriptor basc KIRMEN URIBE ha rebut el "Premio Nacional de narrativa 2009" per una novel·la en euskera. Es titula Bilbao-New York-Bilbao. En vint anys aquest premi s'ha concedit a tres autors en llengua euskera: Bernardo Atxaga, Unai Elorriaga i ara, Kirmen Uribe.

Xavi Vidal

1 ESO C

15/10/09

Fira del llibre de Frankfurt


Si ens envieu un breu article sobre la Fira del Llibre de Frankfurt, explicant què és, quin és el país convidat i quin llibre ha estat el protagonista aquest any, us el publicarem.
De moment no hi ha hagut cap alumne que ens hagi enviat informació sobre la Fira de Frankfurt, malgrat que a algunes classes de castellà se n'ha parlat. Però sí que tenim la col·laboració d'una noia de primer d'ESO que, quan va saber que a la Fira d'enguany havia tingut molt de protagonisme el llibre electrònic, ens ha enviat el següent article:
"Dicen que, en el futuro, el libro electrónico se usará en las escuelas para que no pese tanto la mochila.
El libro electrónico se llama "ebook", es digital y puede contener muchos libros.
Creo que, al cabo de quince años, desaparecerán los libros de papel (los clásicos) pero el nuevo libro, aunque no te dañará la espalda, te dañará la vista.
¡Menudo invento!
Joana Bisbe
1 ESO A

Premis Nobel 2009



La guanyadora del Premi Nobel de Literatura ha estat l'escriptora rumano-alemanya, HERTA MÜLLER. Ha escrit sobre l'exili dels alemanys de Rumania i ha aixecat la seva veu contra la dictadura rumana, fet que ha provocat que el govern del seu país prohibís publicar els seus escrits. Això va fer que l'autora i el seu marit s'exiliessin a Alemanya ja fa més de vint anys. El primer llibre que va publicar va ser "En tierras bajas".
Oriol Santos
1 ESO C
Ja es coneix la guanyadora del Premi Nobel de Medicina. Es tracta d'ELIZABETH BLACKBURN, una investigadora de l'"University of California", San Francisco. La Fundació Nobel li ha atorgat el premi en reconeixement a la seva investigació, que pot ser la clau per comprendre i modificar els mecanismes d'envelliment de les cèl·lules.
Oriol Moyà
1 ESO B
Si voleu fer un petit article sobre els altres guanyadors dels Premis Nobel d'enguany, animeu-vos, que us el publicarem.

42ª edició del festival de cinema fantàstic de Sitges

Publiquem dos articles que ens han enviat dos alumnes del 2.2
Totes les vostres experiències són ben rebudes:

Mi experiencia en el Festival de Sitges
El vienes 9 de Octubre, fui por segundo año consecutivo al Festival de Cine Fantástico de Sitges. Al tándem que formamos Oriol Bertomeu y yo el año pasado, en esta ocasión se sumó Olívia Boix.
Cogimos el tren poco antes de las seis y nada más llegar fuimos a comprar las entradas de las dos películas que queríamos ver por miedo a quedarnos sin. A continuación fuimos a dar un paseo por la ciudad. Sitges es muy especial para mí pues el verano pasado hice un curso de cine en el que disfruté como un niño. Durante estas semanas, además, pasear por Sitges es siempre una aventura: puedes encontrarte desde zombis hasta hombres lobos.
Las dos películas que vimos fueron muy originales. La terre de la folie es un documental en clave de humor sobre un hecho real: una zona de los Alpes franceses en la que existe tendencia a la locura.
Morphia, la otra película que vimos, es una ficción ambientada a principios del siglo XX sobre un doctor novato que llega a un pequeño pueblo ruso para ejercer como médico del pueblo. Con el paso del tiempo, el doctor empieza a hacerse cada vez más adicto a la morfina lo que le llevará a terribles consecuencias.
Después de Morphia fuimos a cenar y nos quedamos en el paseo marítimo hablando. Poco antes de las dos cogimos un autobús nocturnos que nos llevó de vuelta a Barcelona. El cansancio era evidente, pues tanto Olívia como yo nos quedamos dormidos, pero había valido la pena. Pese a que el cine de terror no es mi género favorito, el año que viene volveré a Sitges pues es sin duda una experiencia muy interesante

Francesc Casanovas
2.2 Bachillerato
Para la clase de castellano


El sábado 9 de octubre, fuimos Francesc, Oriol y yo al Festival de Sitges, a ver dos peliculas un tanto curiosas pero buenas, la primera se llamava La terre de la folie dirigida por Luc Moullet y la segunda Morphia dirigida por Alexei Balabanov.

La terre de la folie
Sinopsis:
El veterano director y crítico Luc Moullet estudió a fondo el comportamiento de los habitantes de la región de los Alpes del sur, de donde es originaria su familia. El resultado de esta observación es un documental en el que Moullet indaga sobre la tendencia a la locura que se da en toda esa zona. La película combina las entrevistas con familiares y lugareños con recapitulaciones de distintos sucesos del pasado. Como ya viene siendo habitual en su cine, Moullet aparece en el filme, dotado de un curioso sentido del humor que ahonda en la extrañeza de los personajes y de las situaciones que narra.
http://sitgesfilmfestival.com/cas/film/?id=10001271

• Parece extraño cómo puedes llegar a reírte con historias de asesinatos como estas dependiendo de cómo de lo expliquen, el director con sus apariciones habla de los hechos como si fuera la cosa más normal del mundo, y supongo que esto es lo que hace darle su toque peculiar al documental, que es, por cierto, muy curioso e interesante.


Morphia
Sinopsis:
Basada en las experiencias de Mikhail Bulgakov, Morphia narra la historia de un joven médico que, en 1917, en pleno período de la revolución, llega de la ciudad al gélido campo. En su primera noche de intervenciones, el doctor se prescribe una pequeña dosis de morfina para pasar los nervios: una medida circunstancial que terminará convirtiéndose en toda una adicción. Balabanov reconstruye la época con rigor, ilumina con naturalidad los interiores y explora con crudo realismo el cuerpo enfermo, mostrando los partos y las amputaciones tal y como se trataban a principios del siglo XX. Una obra tan angustiante como cómica, filmada por uno de los grandes genios del cine ruso.
http://sitgesfilmfestival.com/cas/fitxa/?id=10001153

• La película es un tanto asquerosa al mostrar todas la operaciones o ver como se inyecta la morfina, cada vez más a menudo. Pero también así es curiosa i divertida porque aunque el médico se esté destrozando la vida sin poder parar, se enamora de la enfermera que le insiste para que se cure y él lo intenta yéndose a un hospital. Hay casos de enfermedades extrañas o de las más básicas que él tiene que írselas a estudiar minutos antes para no quedar en evidencia de que aquello no lo sabe hacer.

Olivia Boix

2.2 Bachillerato / Clase de castellano

Argentina plora a Mercedes Sosa


Mercedes Sosa, cantant de música folklòrica argentina, va néixer a San Miguel de Tucumán el 9 de juliol de 1935 y va morir el passat 4 d’octubre a Buenos Aires. Se la coneixia com “La Negra Sosa” o “La Voz de América”. Considerada la cantant més emblemàtica d’Argentina, va ser la fundadora del Moviment del “Nuevo Cancionero” i una de les principals exponents de la “Nueva Canción latinoamericana”, encara que també va destacar en altres gèneres, com el rock, el pop i el tango.
Sempre va simpatitzar amb les esquerres polítiques i va estar afiliada al Partit Comunista, per això va estar a les llistes negres del règim militar, després del cop d’estat del març del 1976, i els seus discos van ser prohibits. Va intentar quedar-se a l’Argentina fins al 1978, però va ser detinguda durant un concert. Un any més tard es va exiliar a París i, més endavant, a Madrid. No va poder tornar definitivament al seu país fins que es va restaurar la democracia.
Entre els seus discos destaquen Canciones con fundamento (1965), Yo no canto por cantar (1966), Mujeres argentinas (1969), i el seu darrer treball, Cantora.
En la década dels 90, Mercedes Sosa es va consagrar com una de les millors cantants del món i se la va començar a anomenar “La Voz de América”, també pel fet que va representar les veus d’Amèrica en el Segon Concert de Nadal, que es va fer al Vaticà el 1994.
Berta Bosch
2.2 de Batxillerat

Homenatge a Alicia de Larrocha

Encara que em fa vergonya, he de reconèixer que mai no havia sentit parlar d’Alícia de Larrocha abans de la seva mort. De vegades tinc la sensació que, en els mitjans de comunicació espanyols, es tendeix massa a amagar veritables icones culturals i, en canvi, a fer pujar a la palestra a d’altres famosos que poc han fet per a la cultura.

textoalternativo



També sol ser molt comú fer especial menció a grans celebritats quan aquestes moren. Segurament per això jo mateix ara em trobo fent aquest redactat i, també per la mateixa raó, buscant informació sobre la pianista, he pogut llegir sobre diversos actes que s’han fet en honor seu.
Després de conèixer una mica la seva vida, no em sorprèn gens la mobilització dels cercles culturals, ja que Alícia de Larrocha va ser una gran artista reconeguda en vida amb els més importants premis relacionats amb la música i l’art en general . És considerada una de les dones més importants del segle XX i, sens dubte, la millor pianista de l’Estat Espanyol de tots els temps, que ha heretat el talent musical d’altres catalans com Albèniz, Granados o Mompou.
La seva tasca va permetre portar per tot el món la música espanyola, especialment a Nova York. A més, també va tocar, en els seus concerts, les peces més emblemàtiques de músics internacionals com Mozart, Beethoven o Schumann.
El passat 25 de setembre va morir de manera discreta, de la mateixa manera que va viure, allunyada de tota polèmica i lliurant el seu esforç a l’art.
Francesc Casanovas
2.2 de Batxillerat