Adéu a Teresa Pàmies

Ahir va morir Teresa Pàmies, una de les darreres representats de la generació d'escriptors/es a l'exili, a l'edat de 92 anys.


Pàmies va començar escriure des de ben jove, al mateix temps que s'iniciava també en la militància política. Aquestes dues han estat les passions que des de sempre han guiat la seva vida. Després de la Guerra Civil Espanyola, l'escriptora de Balaguer es va haver d'exiliar amb la seva família, primer a Mèxic, després a Txecoslovàquia i finalment a França. L'any 1971 va tornar a Catalunya i es dedicà en cos i ànima a la literatura.


El seu llibre més destacat és Testament a Praga, que l'any 1970 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa. També van tenir un gran èxit Quan érem capitans (1974) i Una española llamada Dolores Ibárruri (1975), una biografia de La Pasionaria. La majoria de les seves obres tenen un fons autobiogràfic.


Des de la Biblioteca volem retre el nostre homenatge a l'escriptora catalana. Per això, hem exposat els seus llibres al taulell principal, per tal de fer memòria i difusió.

Les cinc obres de Teresa Pàmies que tenim a la Biblioteca són: Testament a Praga (1970), Dona de pres (1975), Amor clandestí (1976), Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982) i Jardí enfonsat (1992). Les podeu agafar en préstec.

Comentaris

Entrades populars