Setmana de la poesia a Barcelona
De l'11 al 17 de maig, Barcelona celebra la Setmana de la Poesia amb un programa ple d'esdeveniments, activitats i tallers. Es cobriran les finestres d'autobusos i de metros amb versos, es faran conferències i lectures de poesia a tota la ciutat, tot per celebrar l'idil·li existent entre Barcelona, la poesia i el mes de maig.
La inauguració del Festival tindrà lloc aquest vespre (20.30 hores) al Palau de la Música, amb la participació de poetes com ara Jerome Rothenberg, Arnaldo Antunes, Kgafela oa Magogodi, Pamela Z, Luis Alberto de Cuenca, Kirmen Uribe, Valentí Puig, Vicenç Altaió, Núria Martínez Vernis i de l'Orquestra Mecànica de Cabo San Roque.
Per assabentar-te detalladament de tot el que es fa, només cal que miris el programa: http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2010/programa.html
O el web oficial: www.bcn.cat/barcelonapoesia
Participa-hi!
Sóc Jan Ambròs de 2B i us envio, per commemorar LA SETMANA DE LA POESIA, un poema de MIQUEL
ResponEliminaMARTÍ POL:
PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.
Marc Gabarró Olsina
ResponEliminaClase de castellano 2B
Estamos celebrando la semana de la poesia y os mando el siguiente poema:
El pimiento ha de ser verde;
los tomates, colorados;
la berenjena,espinosa,
los ojitos entornados
EL TEMPS
ResponEliminaNo més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i el cortinatge.
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra capfissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Us envio per commemorar la setmana de la poesia, un poema de Miquel Martí i Pol.
Sóc Oriol Moyá Otero, 2n b
Soy Marta Trabado, y para conmemorar la semana de la poesía, que hemos estado trabajando en clase, he decido colgar este poema que me gusta,cuyo autor no aparece nombrado.
ResponEliminaMientras me hablabas y yo te miraba,
se detuvo el tiempo en medio instante:
el amor me llamaba y yo le obedecía.
Mientras me susurrabas y yo te amaba,
se alzaron los sentimientos,
mandó tu voz,
el cielo se hizo visible en tus ojos,
y yo pronuncié el querer en tus labios.<3
Hola, os dedico el siguiente poema de RAFAEL ALBERTI: Invitación al aire.
ResponEliminaINVITACIÓN AL AIRE
Te invito, sombra, al aire.
Sombra de veinte siglos,
a la verdad del aire,
del aire, aire, aire.
Sombra que nunca sales
de tu cueva, y al mundo
no devolviste el silbo
que al nacer te dio el aire,
del aire, aire, aire.
Sombra sin luz, minera
por las profundidades
de veinte tumbas, veinte
siglos huecos sin aire,
del aire, aire, aire.
¡Sombra, a los picos, sombra,
de la verdad del aire,
del aire, aire, aire!
Sóc l'Anna Grau de 1rD, us envio aquest poema que és sobre la Primavera:
ResponEliminaAIGÜES DE LA PRIMAVERA
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
(Josep Carner)
Amic
ResponEliminaAroa Peña
Les amiges es conserven,
les amiges s'estimen ,
les amiges confien
les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
mai d'1
Les amiges no es perden
les amiges es conrserven
les amiges es respecten
les amiges s'estimen,
les amiges es confien
les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9...
mai d'1
no et quedis tu sola
Marta Molés 1D
soc Sami Trainor de 1D
ResponEliminaPrimavera.
(Ramon Besora)
Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!
Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.
Sóc la Júlia Vidal de 1rD i us envio un poema fet per mi:
ResponEliminaEXPLICA'M
Explica'm tots els teus problemes,
explica'm totes les teves pors,
explica'm les teves idees i
els teus millors amors.
Tinc ganes i ansietat
per saber tot allò
que et pugui haver passat
sigui bo o dolent
m'ho escolta-re bocabadat.
Aquestes coses que m'expliques
són les que et fan especial
i per alguna raó o altre
serè un amic fenomenal!
Sóc la Maryana Prokopiv de 1D i us envio aquest poema:
ResponEliminaLa tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat
Sóc la Montserrat Martí de 1D i envio aquest poema de Joan Maragall:
ResponEliminaENVIANT FLORS
Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre,
a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.
Tu triaràs una poncella encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i, amb moviment de cígnia bellesa,
arquejant el teu coll l’oloraràs.
Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.
I encara em mig riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentres jugueu aixís,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.
Joan Maragall
soc la Lucia Heege de 1D
ResponEliminaYa te vemos dormida.
Tu barca es de madera por la orilla.
Blanca princesa de nunca.
¡Duerme por la noche oscura!
Cuerpo y tierra de nieve.
Duerme por el alba, ¡duerme!
Ya te alejas dormida.
¡Tu barca es bruma, sueño, por la orilla!
Federico Garcia Lorca
Sóc la Naomi Delgado de 1D i us envio aquest poema
ResponEliminaAIGÜES DE LA PRIMAVERA
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
(Josep Carner)
El cel
ResponEliminaErica Jimenez
El cel és un camp ple de maravelles
l'ha llaurat el sol
la lluna és qui el sembra
la llavor que hi cau tot sovint arrela
arrela i floreix
cada flor una estrella.