23/1/13

Any Espriu (1913-2013)

Per commemorar el centenari del seu naixement, avui comença oficialment l'Any Espriu, en un acte institucional que se celebrarà al Palau de la Música Catalana. Durant aquests 12 mesos el Departament de Cultura de la Generalitat, municipis  i institucions d'arreu del país duran a terme iniciatives en diferents poblacions pràcticament cada dia de l'any.



BIOGRAFIA

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s’estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l’univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s’aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l’actriu Núria Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l’Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l’obra que més tard farà. Espriu viu l’època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d’Arxius de l’Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l’exili interior. Malgrat continuar la seva feina d’advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D’aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d’Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d’Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l’obra d’Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l’Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d’Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol.

El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d’arribar a l’Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu d’Alfons X el Savi. És membre i Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l’últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
Té obra traduïda a l’alemany, a l’anglès, al castellà , a l’estonià, a l’èuscar, al francès, al gallec, Al grec, a l’italià, al letó, al neerlandès i al portuguès.



EXPOSICIÓ

Per aportar el nostre gra de sorra a la commemoració de l'Any Espriu, hem realitzat una exposició i una guia de lectura dels llibres de l'escriptor selvatà que tenim a la biblioteca:

Narrativa

- Ariadna al laberint grotesc. Badalona: Sàpiens, 2005
- Aspectes. Barcelona: Edicions 62, 1981
- El doctor Rip i altres relats. Barcelona: Edicions 62, 1979
- Laia. Barcelona: Edicions 62, 1977
- Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1985
- Les roques i el mar, el blau. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1981

Poesia

- Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1978
- Cementiri de Sinera; Les hores. Barcelona: Edicions 62, 1978
- La pell de brau. Barcelona: Edicions 62, 1985. També en castellà i en francès
- Per a la bona gent. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1984
- Poesia: obres completes. Barcelona: Edicions 62, 1981

Teatre

- Una altra fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978
- Antígona. Barcelona: Edicions 62, 1999
- Primera historia de Esther = Primera història d'Esther. Barcelona: Edicions del Mall, 1986


SEGUIMENT

Per seguir pam a pam totes les activitats i els esdeveniments dins el marc de l'Any Espriu s'ha obert una pàgina web i un compte Twitter. Animeu-vos a participar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vigila! Si has pensat emprar aquesta eina per faltar el respecte, insultar, ferir o ofendre a algú, no et molestis: ningú podrà llegir el teu comentari. Si la teva intenció no és aquesta: ENDAVANT!