Homenatge a Alicia de Larrocha
Encara que em fa vergonya, he de reconèixer que mai no havia sentit parlar d’Alícia de Larrocha abans de la seva mort. De vegades tinc la sensació que, en els mitjans de comunicació espanyols, es tendeix massa a amagar veritables icones culturals i, en canvi, a fer pujar a la palestra a d’altres famosos que poc han fet per a la cultura.
També sol ser molt comú fer especial menció a grans celebritats quan aquestes moren. Segurament per això jo mateix ara em trobo fent aquest redactat i, també per la mateixa raó, buscant informació sobre la pianista, he pogut llegir sobre diversos actes que s’han fet en honor seu.
Després de conèixer una mica la seva vida, no em sorprèn gens la mobilització dels cercles culturals, ja que Alícia de Larrocha va ser una gran artista reconeguda en vida amb els més importants premis relacionats amb la música i l’art en general . És considerada una de les dones més importants del segle XX i, sens dubte, la millor pianista de l’Estat Espanyol de tots els temps, que ha heretat el talent musical d’altres catalans com Albèniz, Granados o Mompou.
La seva tasca va permetre portar per tot el món la música espanyola, especialment a Nova York. A més, també va tocar, en els seus concerts, les peces més emblemàtiques de músics internacionals com Mozart, Beethoven o Schumann.
El passat 25 de setembre va morir de manera discreta, de la mateixa manera que va viure, allunyada de tota polèmica i lliurant el seu esforç a l’art.
Francesc Casanovas
2.2 de Batxillerat
També sol ser molt comú fer especial menció a grans celebritats quan aquestes moren. Segurament per això jo mateix ara em trobo fent aquest redactat i, també per la mateixa raó, buscant informació sobre la pianista, he pogut llegir sobre diversos actes que s’han fet en honor seu.
Després de conèixer una mica la seva vida, no em sorprèn gens la mobilització dels cercles culturals, ja que Alícia de Larrocha va ser una gran artista reconeguda en vida amb els més importants premis relacionats amb la música i l’art en general . És considerada una de les dones més importants del segle XX i, sens dubte, la millor pianista de l’Estat Espanyol de tots els temps, que ha heretat el talent musical d’altres catalans com Albèniz, Granados o Mompou.
La seva tasca va permetre portar per tot el món la música espanyola, especialment a Nova York. A més, també va tocar, en els seus concerts, les peces més emblemàtiques de músics internacionals com Mozart, Beethoven o Schumann.
El passat 25 de setembre va morir de manera discreta, de la mateixa manera que va viure, allunyada de tota polèmica i lliurant el seu esforç a l’art.
Francesc Casanovas
2.2 de Batxillerat
Trovo que tens raó,no soc un especial admirador d'aquest estil de música, però en general a vegades es tenen artistes o genis en altres camps al teu propi país, no reconeguts publicament, o si, però en altres llocs, dels quals nomes en saps alguna cosa quan moren o no la saps mai.
ResponElimina